La plaça de "Salvador Seguí" es al barri del Raval, al districte de Ciutat Vella a tocar de la rambla del rabal, un carrer molt coneguda per a qualsevol taxista, però i si diem "portim a la plaça Salvador Seguí" ja no és tan coneguda. Llavors hem de mirrar la guia urbana o preguntar a l'usuari si sap arribar, i per última opció posar el GPS.
En aquesta plaça hi ha un hotel, un parc infantil i diversos comerços. Aquest passat dimarts 21 de febrer es va inaugurar la nova "Filmoteca de Catalunya"
El nou edifici, de formigó vist i vidre, és obra de l'arquitecte català Josep Lluís Mateo, i es alça en la també nova plaça de Salvador Seguí. Aquesta nova Filmoteca té un edifici de 6.000 m², dues sales de 375 i 180 butaques respectivament, una biblioteca del cinema, una llibreria especialitzada, una cafeteria i una sala d'exposicions temporals.
Una plaça molt important, per a un personatge molt important per a Catalunya, per l'anarquisme i per al moviment obrer
"SALVADOR SEGUÍ el noi del sucre".
Salvador Seguí Rubiñals, conegut amb l'àlies de "El Noi del Sucre" (el noi del sucre) va néixer a Lleida el 23 de desembre de 1890. Pintor de professió i de formació autodidacta, com la majoria dels militants de la CNT de la seva època, va ser un organitzador i home d'acció més que pensador, escriptor o teòric; va destacar fonamentalment en el camp de l'oratòria, l'estratègia i l'organització . Com tants altres militants del seu temps, va sofrir la presó i el tancament en diverses ocasions, al llarg de la seva trajectòria militant.
Procedia del cercle de l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, de qui era deixeble. Als 17 anys és empresonat per primera vegada, per les seves activitats dins del Sindicat de Pintors de Barcelona. Al juliol de 1909 va tenir una destacada actuació contra la guerra del Marroc, recorrent les comarques catalanes. Al desembre de 1911 assisteix a Marsella a un congrés obrer internacional. El 1915 va ser elegit president del Sindicat de la Construcció de Barcelona, al capdavant del qual va organitzar l'agost del mateix any una vaga general, que va acabar amb un èxit complet.
Entre 1916 i 1917, negocia en nom de la CNT les bases pràctiques per a una acció conjunta amb la UGT, el que es plasma en un manifest públic de les dues centrals sindicals. Va ser nomenat secretari general de la CNT de Catalunya, i pren part activa en la vaga d'agost de 1917.
Al Congrés de la CNT de Catalunya, celebrat a Sants (Barcelona), del 28 de juny a l'1 de juliol de 1918, va ser novament nomenat secretari general de la CNT de Catalunya. En aquest Congrés es va aprovar oficialment la fórmula del Sindicat Únic, el principal artífex i impulsor va ser Salvador Seguí; aquesta transformació qualitativa en el si de la CNT passarà a la història amb el nom de Sindicats Únics, i marca el trànsit de la lluita sindical des l'organització per oficis a l'organització per sectors econòmics.
Al febrer-març de 1919, i en el context de la vaga de la Canadenca, Seguí adopta una postura prudent i moderada, a favor de de la represa del treball, un cop aconseguides les reivindicacions fonamentals. En un acte públic a la plaça de toros de Les Arenes, el 19 de març, davant un auditori de 25.000 treballadors, va posar de manifest els seus dots d'orador.
Al Congrés de la CNT celebrat al desembre de 1919, al Teatre de la Comèdia, Seguí, juntament amb Ángel Pestaña Núñez i Quintanilla, una de les figures més destacades. Davant el problema de la revolució russa i de les relacions entre la CNT i la Komintern, va adoptar una postura intermèdia entre la de Quintanilla (contrari a l'ingrés en la Tercera Internacional), i la dels grups prosoviètics, declarant-se partidari que la CNT es s'adherís provisionalment a la Internacional Comunista, però sense deixar per això de consignar que aquesta no encarnava els ideals del sindicalisme antiautoritari de la Confederació.
Després del Congrés de la Comèdia, Seguí va seguir defensant la necessitat de la unió amb la UGT. El 1922, després de sortir d'un dels seus molts tancaments, va emprendre una gira de propaganda per Andalusia, intervenint en més de 102 actes públics.
El 1922 és nomenat secretari general del Comitè Nacional de la CNT. Era l'època del pistolerisme i de la lluita sagnant entre les bandes del Sindicat Lliure i els militants confederals; davant d'això, Salvador Seguí va fer tot el que va estar al seu abast per posar fi als vessaments de sang. Però Seguí s'havia convertit en un símbol per als treballadors, i comptava amb la simpatia de l'esquerra burgesa, al mateix temps que era temut per la patronal i odiat a mort pels seus pistolers a sou, que ja havien atemptat dues vegades contra la seva vida. Al març de 1923 rep un anònim del Sindicat Lliure que li adverteix d'un pròxim atemptat contra la seva persona, contra Casanovas i Ángel Pestaña Núñez. En la tarda del 10 de març de 1923, el Noi del Sucre va ser cosit a trets al carrer de la Cadena, de Barcelona, quan es dirigia a casa en companyia del seu amic Francisco Comas.
L´ASSASSINAT D´EN SALVADOR SEGUÍ, el Noi del Sucre.
Una tarda del 10 de març del 1923 en Lluís, en Botella, en Comas i en Salvador es trobaren al bar El Tostadero de la Plaça Universitat. Mentre el cambrer els servia un cafè comentaven la tensa situació que es vivia als carrers de Barcelona, en un context en què obrers i patrons dirimien les seves diferències a punta de pistola.
Salvador Seguí, com sempre, va agafar el terròs de sucre i se’l va posar a la boca directament; els seus companys ja no es sorprenien, de fet, ja l’havien batejat com El Noi del Sucre per aquest peculiar costum (segons una de les moltes versions sobre el perquè del seu sobrenom).
Seguí opinava que les bandes de pistolers dels obrers i la Partonal duien a una onada de violència en la qual els primers només tenien les de perdre.
En Comas va dir que, tot i això, havien d’estar preparats per si algun dia els atacaven, que ell sempre duia una arma a sobre.
En Salvador també, tenia la seva pistola belga, per si de cas.
Era l’hora de marxar, els tres amics es van acomiadar d’en Lluís Companys i van seguir cap a la Rambla. Un cop allà, en Botella es va desviar i en Salvador i en Comas -també conegut com En Peronas- van seguir el seu camí en direcció al Sindicat de Vidriers. Van passar pel carrer de la Cadena i en arribar a la cantonada amb el carrer Sant Rafel, se sentí un tiroteig. Cap dels dos va tenir temps de treure l’arma.
En Peronas, ferit, va aconseguir refugiar-se en una carnisseria mentre en Salvador moria, estès a terra, a causa d’un tret al cap, segons va explicar posteriorment l’autòpsia.
Moments després, va passar pel lloc dels fets un sindicalista anomenat Josep Gardeñas. L’home, es va aturar, ja que la vestimenta del cadàver li va cridar l’atenció per la seva semblança amb la del seu amic. En aixecar el sac que el cobria va horroritzar-se en comprovar que les seves sospites eren certes:
“-El Noi del Sucre, ha estat assassinat!” En Josep no va poder evitar cridar aquestes paraules i en poc temps la notícia va córrer com la pólvora per tota la ciutat.
Al lloc de l’atemptat s’hi va trobar una cartera amb la documentació d’un afiliat del Sindicat Lliure. Aquesta organització, protagonista de gran part dels atemptats contra membres de la CNT s’havia gestat entre les files del carlisme i rebia el suport de la patronal i del Governador Civil.
Amb la mort de Salvador Seguí, el moviment anarquista català va perdre una de les figures més emblemàtiques.
El dia de l’atemptat, Seguí s’havia reunit amb Lluís Companys, un advocat catalanista republicà que amb el temps arribaria a ser president de la Generalitat. Ambdós ja havien compartit captiveri l’any 1920 i mantenien amistat i una certa afinitat.
Si Salvador Seguí, catalanista àcrata no hagués estat assasinat aquell dia, s’hagués aconseguit amb el temps una millor sintonia entre l’anarquisme i el republicanisme català?
Què hauria passat si aquell vespre en Lluís Companys hagués decidit allargar la xerrada amb en Peronas i en Seguí acompanyant-los en direcció al Sindicat?
Això entra dins el terreny de l'especulació històrica feta des d’una Barcelona que ha canviat molt.
Els anarquistes i la patronal ja no es disparen pel carrers. L’illa de cases que es trobava a la sortida del carrer Sant Rafel és ara una Rambla del Raval que ha fet desaparèixer el nom del Carrer de la Cadena.
L’edifici que feia la cantonada on va ser tirotejat Salvador Seguí encara segueix dempeus. L’antic bar de la planta baixa és ara un establiment de Shawarma i menjar turc, només una placa ceràmica recorda a la cantonada de la façana que en aquell precís indret es va cometre el crim...
De tota manera aquesta no serà la darrera vegada durant la història de la nostra ciutat que un anarquista anomenat Salvador comenci el dia xerrant amb uns amics al bar i que arran d'això la seva vida acabi en tragèdia. Salvadors anarquistes, aneu amb compte amb els bars de Barcelona...
Ver mapa más grande
A LA MEMÒRIA DE SALVADOR SEGUÍ I DE TOTS ELS QUI VAN SER ASSASSINATS PER DEFENSAR ALS TREBALLADORS.
"Ull per Ull" és un llibre d'Antoni Dalmases publicat el 2009, també s'ha fet una minisèrie per tv. en aquesta història de "Ull per Ull" narra les històriques lluites socials i el pistolerisme entre patrons i obrers en la barcelona dels anys 20, i per descomptat apareix el històric personatge "Salvador Seguí el Noi del Sucre".
Març de 1919. Barcelona és una ciutat en plena ebullició. Els obrers protesten, van a la vaga i s’organitzen en sindicats. Les diferències amb la pa tronal són cada cop més importants. Les bombes estan a punt d’explotar...
L’Enric Serra acaba d’arribar a Barcelona provinent de l’Àfrica —on ha fet el servei militar— per reunir-se amb el seu germà Isidre, un jove revolucionari que lluita per un món en què predomini la igualtat entre el patró i el treballador. Un bon matí, però, l’Isidre és assassinat a mans d’un pistoler a sou a la sortida de la fàbrica on treballa. L’Enric, amb ànsies de venjança, decideix passar a la lluita armada i la clandestinitat, i es convertirà en el cap del grup dels Ingovernables, el cop més important dels quals serà el segrest de l’Eulàlia Torrents, la filla d’un ric empresari del tèxtil.
Enmig d’un clima en què els assassinats i les venjances estan a l’ordre del dia, en què les bombes i els atemptats es tramen a cada racó, i en què els policies corruptes i els confidents estan a l’aguait, un amor impossible sorgirà entre l’Eulàlia i el seu segrestador, l’Enric, i encara es farà més fort quan el jove li confessi que és l’assassí del seu pare...
La minisèrie 'Ull per ull', emesa per TV3 , és una coproducció de Rodar y Rodar, Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola, dirigida per Mar Targarona i amb la interpretació de Lluís Homar. Curiosament una part de la sèrie es va rodar el juny passat al castell de Can Feu, gràcies a la inclusió de la ciutat a la xarxa Barcelona-Catalunya Film Comission. La novel·la del mateix títol l'edita Columna/Grup 62, en català, i Martínez Roca/Grup Planeta, en castellà.
ENLLAÇOS:
http://www.rtve.es/television/ojo-por-ojo/
http://taxisanarquia.blogspot.com.es/2011/03/parc-de-les-tres-xemeneies.html
SALUT I BON VIATGE.
