ALS TAXISTES DE LONDRES ELS CREIX UN GPS DINS DEL CERVELL

Els taxistes de Londres estan fent per la neurociència més que molts premis Nobel. Fa un dècada es va descobrir que els més experimentats tenien la part del cervell dedicada a la memòria espacial més desenvolupada que els seus passatgers. Anys després es van prendre imatges per ressonància magnètica del cervell d'alguns que van mostrar com s'activava el que es podria anomenar un sistema de navegació quan calculaven una ruta. Ara s'ha comprovat que els canvis en l'anatomia cerebral, que vénen acompanyats d'alteracions en la memòria, s'aconsegueixen amb molt estudi i exercici. La troballa va en la línia que manté encara una minoria de neurocientífics: els humans poden reprogramar el seu cervell esperonats per estímuls externs encara en l'edat adulta.
Londres no l'hi posa fàcil als que vulguin guanyar-se la vida allà com taxistes. La ciutat és enorme però a més exigeix ​​als candidats un dur entrenament per aconseguir la llicència. Han de aprendre la situació de tots els carrers que hi ha en un radi d'uns nou quilòmetres al voltant de l'estació de tren de Charing Cross, al quilòmetre zero del Regne Unit. Són unes 25.000 carrers amb els seus centenars de llocs d'interès turístic o comercial. Durant una sèrie de proves periòdiques han de demostrar que saben el camí més curt entre dos punts qualsevol. L'entrenament pot durar fins a quatre anys i més de la meitat abandona abans d'aconseguir la llicència.
Tot aquest dur treball afecta el cervell. Investigadors de l'University College de Londres van comprovar el 2000 que els taxistes més experimentats tenien la part posterior de l'hipocamp (situat a part interna del lòbul temporal) més voluminosa. Tot i que encara no estan ben definides les funcions d'aquesta estructura cerebral, entre les quals hi hauria les de la memòria espacial i la navegació. La desorientació típica dels malalts d'Alzheimer, per exemple, es deuria al fet que l'hipocamp és una de les primeres víctimes de la malaltia. Però els autors d'aquell estudi només constatar el fet. Ara, els mateixos que van fer la primera investigació creuen haver trobat que la causa estaria en el procés d'aprenentatge dels taxistes.
Com publiquen a la revista Current Biology, van seleccionar a 79 candidats a taxistes ia una trentena de persones com a grup de control de la seva recerca. Abans que comencessin a aprendre els carrers de Londres, els van sotmetre a diversos test de memòria a curt i llarg termini, visual, espacial ... També van realitzar una ressonància magnètica del cervell de cada un i es va calcular el volum de la seva matèria grisa. No es van detectar diferències significatives entre ells. Entre tres i quatre anys després els van tornar a estudiar. Només 39 van aprovar i ja circulaven amb el seu black cab. La resta o no va aprovar o no es va presentar a les proves.
En els nous test de memòria, el primer que comprovar és que els que havien aprovat destacaven en descriure relacions espacials encara que al preu d'empitjorar la seva capacitat per a la memòria visual a curt termini. A l'escó de nou el cervell, van veure que l'hipocamp dels aprovats, en particular la zona que es creu relacionada amb la memòria espacial, era més gran i dens. No obstant això, els suspensos no presentaven alteracions. Per als investigadors això prova que el procés d'aprenentatge provoca canvis anatòmics i, suggereixen, també funcionals en el cervell.
Però demostrar la relació entre estímul intel · lectual i fisiologia i funció cerebral no vol dir que sàpiguen com es desenvolupa aquesta relació. En estudis d'habilitats espacials amb rosegadors, s'ha comprovat que els animals que aprenen millor tenen més neurones després de l'entrenament. És probable que aquesta neurogènesi es doni també en els taxistes i vingui acompanyada d'un augment de la comunicació entre les neurones (sinapsis) i la proliferació de les dendrites (les prolongacions en forma de branques de les cèl · lules cerebrals) que explicarien l'augment de matèria gris i, per tant, la major eficiència a l'hora d'arribar a una adreça. El problema és que no es pot disseccionar un cap humà així com així.
"El cervell humà segueix tenint plasticitat, fins i tot en la vida adulta, permetent adaptar-quan ens enfrontem a noves tasques", explica la coautora de la investigació Eleanor Maguire. Si ocorre així amb els taxistes res no impedeix pensar que altres tasques intel · lectuals tinguin efectes similars en els adults en general. A més de les possibilitats que obre per a la investigació clínica sobre l'envelliment cerebral, això donaria molts punts als que defensa que l'educació i l'ambient tenen més pes que l'herència genètica en les nostres habilitats.
Només hi ha un problema que els investigadors, amb gran una humilitat científica, són els primers a plantejar. Els que no van aprovar al · legar variats motius per no estudiar prou (falta de temps, problemes de diners o familiars ...) i molt pocs van reconèixer que la tasca els semblés impossible de complir. Però res no impedeix pensar que el seu fracàs ocultés que hi ha factors hereditaris que fan que uns tinguin més habilitat per a la navegació i la memòria espacial que altres. L'augment de la grandària de l'hipocamp només es produiria llavors en els que ja estan predisposats genèticament. Així que l'eterna qüestió de si el taxista neix o es fa seguirà sense resposta.

SALUT I BON VIATGE.