- Miguel García Vivancos: El
19 d'abril de 1895 neix a Massarró (Múrcia, Espanya) el militant i
combatent anarcosindicalista i després pintor Miguel García Vivancos.
Aprenent de mecànic a l'arsenal de Cartagena, son pare va morir a
Amèrica i va marxar amb sa mare i sos germans a Barcelona el 1909, on
s'adhereix a la CNT en uns anys de fortes lluïts socials i forta
repressió. Després de passar alguns mesos a la presó, treballarà com a
descarregador del moll i després de farinaire. En 1917 lluitarà a les
barricades contra la policia i l'exèrcit. Durant els anys 20, quan la
violència creix amb la creació dels Sindicats Lliures i els pistolers de
la patronal es dediquen a anihilar militants revolucionaris, García
Vivancos s'integrarà en el grup de defensa confederal «Los Solidarios»,
des de la seva fundació en 1922, amb Buenaventura Durruti, Francisco
Ascaso, García Oliver, Gregorio Jover, Ramona Berri, Eusebio Brau,
Manuel Campos i Aurelio Fernández. Va participar amb aquest grup en
diverses accions, entre elles
l'assalt al Banc d'Espanya a Gijón el
setembre de 1923 i l'intent d'alliberar Torres Escartín el mateix any.
En 1924 és condemnat a tres mesos de presó. Alliberat, s'exilia una
temporada a França i s'encarregarà d'aconseguir armes per a la
insurrecció de Vera de Bidasoa, també el 1924. Després marxarà amb
Durruti, Ascaso i Jover a Llatinoamèrica (Mèxic, Cuba, Perú, Xile). De
tornada a França, és detingut per mor de les «expropiacions» practicades
pel grup a Amèrica. Escapant de miracle de l'extradició, és expulsat
finalment de França, trobant refugi a Bèlgica.
En 1927 torna a
Barcelona, on treballarà de taxista i continuarà amb la lluita
clandestina, participant durant els anys 30 en diverses temptatives
insurreccionals. Detingut, serà internat un any a Burgos.
En juliol de
1936 prendrà part activa en la Revolució, comandant la «Columna Los
Aguiluchos», distingint-se en els combats dels fronts d'Osca i
d'Huerrios, entre altres. Un cop aprovada la militarització exigida pels
estalinistes i de la qual García Vivancos era partidari, és designat,
el setembre de 1937,
responsable de la 25 Divisió, en lloc d'Antonio
Ortiz, amb la qual conquistarà Belchite i després Terol, però serà ferit
en un braç el gener de 1938.
El maig de 1938 serà nomenat coronel.
Es
diu que es va oposar que Franco Cavero i Lozano Guillén es dirigissin a
Barcelona el maig de 1937 per esclafar els estalinistes tal vegades
perquè una cop rebutjada per la majoria la dictadura anarquista que va
proposar García Oliver, es va mostrar rígid a defensar la República
(disciplina, guanyar la guerra) d'aquí que alguns, especialment Ortiz,
molest per haver-li despullat del comandament de la 28 Divisió, el
consideressin un criptocomunista.
Acabada la guerra, com a responsable
del sector de Puigcerdà, s'encarregarà de l'evacuació a França abans de
passar-hi ell el 13 de febrer de 1939. Va restar
internat durant quatre
anys als camps de concentració de Le Vernet i de Sant Cebrià, d'on fou
tret per la resistència i s'incorporà als maquis fins a l'Alliberament.
En 1945, a Marsella, en un congrés de la CNT, serà exclòs de
l'organització per les seves preses de posició allunyades de la pràctica
llibertària, en estar interessat en la creació del Partit Obrer del
Treball (POT) de Garcia Oliver i afavorir les tesis de les regionals
d'origen.
Vivint a París en la misèria, va començar a pintar escenes i
paisatges de París a mocadors que després venia als soldats
nord-americans, i així, a poc a poc, es farà artista pintor. Establert a
Coursan animat pel pintor Pau Planes,
en 1947 va conèixer Picasso que
el va acollir i li va buscar marxant (María Cuttoli). L'any següent va
realitzar la seva primera exposició a la galeria parisenca Mirador i va
esdevenir ràpidament un pintor naïf
(ingenuisme) de renom, molt elogiat per André Breton. Les seves obres
van ser adquirides per personatges famosos, com ara,
Greta Garbo, David
Rothschild, Helena Rubinstein, Francois Miterrand, etc. És autor
d'El combate continúa (París, 1960) i d'Aclaración obligada al libro de Ricardo Sanz. Els sindicalismo y la política (París, 1967).
Miguel García Vivancos va morir el 23 de gener de 1972 a Còrdova (Andalusia, Espanya) en viatge de vacances.
SALUT I BON VIATGE.
No hay comentarios:
Publicar un comentario