Seguidores

Mostrando entradas con la etiqueta *ACTIVIDADES. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta *ACTIVIDADES. Mostrar todas las entradas

viernes, 27 de junio de 2014

1 DE JULIOL VAGA DEL TAXI DE 24 HORES


L'1 de juliol tornem a fer una aturada del taxi de 24 hores hi a sortir al carrer per defensar els nostres llocs de treball i per un transport públic segur, col · lectiu i controlat davant les aplicacions com Uber o BlaBlaCar, per què el primer que se'ns ve al cap és que companyies com über o BlaBlaCar suposaran la 'mort' del taxi.
  El que pretén Uber amb el seu transport col · laboratiu és dividir i enfrontar el transport públic segur i controlat amb un tipus de transport privat, individualista i sense cap tipus de seguretat ni control per als usuaris, Uber busca l'enfrontament i la competitivitat entre taxistes i els seus vehicles privats.

  No és el mateix buscar a Internet companys de viatge que contribueixin a pagar la gasolina que organitzar una empresa que percep una remuneració per muntar un servei paral · lel de transport privat. Una cosa és compartir despeses i una altra ingressar percentatges per serveis realitzats.

Uber a arribat a Barcelona per sembrar la incertesa i la por entre els taxistes i el transport públic de Barcelona, a la ja delicada situació de crisi que porta arrossegant des de fa anys el taxi de Barcelona on hi ha explotació de taxistes i excés de llicències de taxis , ara amb Uber milers de taxistes poden perdre la seva feina ja que l'oferta de transport pot disparés sense cap control, el transport públic de Barcelona pot quedar controlat per multinacionals de telefonia sota la tutela del tot poderós "Google". No permetem que ens treguin el transport públic segur per a tots els ciutadans, no permetem que converteixin el transport públic de Barcelona en un mercat de transport privat especulatiu de vehicles i preus. Un transport públic que ha de ser gestionat pels propis treballadors i no per empreses de telefonia o per empresaris de flotes de taxis, ni tampoc per cap taula tècnica del taxi.
Des de la secció del Taxi de CNT convoquem per a l'1 de juliol una vaga del taxi 24 hores, i manifestasción convocada pel grup "LA ELITE" a les 11:00 hores, sortida de plaça Catalunya, passeig de Gràcia, carrer València, carrer Roger de Llúria fins Delegació de Govern.

L'1 de Juliol per la defensa del taxi, per un transport públic, col · lectiu i segur per a tothom. Taxista l'1 de juliol surt al carrer a exigir la retirada immediata de Uber i d'aplicacions pirates de transport, 24 hores d'aturada del taxi.



SALUT I BON VIATGE.

 

lunes, 9 de junio de 2014

11 DE JUNY CONTRA UBER I PER LA DEFENSA DEL TRANSPORT PÚBLIC

 
Aquest proper 11 de juny es preparen mobilitzacions a les ciutats més importants d'Europa. El motiu d'aquestes protestes i mobilitzacions és Uber i el transport col · laboratiu, una manera de dir les coses que sembla inofensiva a primera vista ocultant les veritables intencions, que no és més ni menys que oferir un transport a canvi d'un pagament de diners, per part d'aquesta multinacional americana Uber.

El seu objectiu és el de fer-se amb el control del transport establint les seves regles, convertint el transport públic en privat amb vehicles de primera, segona i tercera categoria, per a ciutadans de primera, segona i tercera categoria sense cap tipus de control ni de seguretat per als ciutadans. Uber és una empresa de capital-risc, des d'una plataforma digital disfressen el sistema de consum col · laboratiu, l'objectiu principal és monopolitzar el servei de transport en aquestes plataformes de capital risc.


El seu funcionament és a través d'un App (una aplicació de mòbil) instal · lada en un Smartphone amb geolocalització GPS, que a través de Google Maps, interartua entre Uber client i conductor

  
El transport públic i el taxi estan amenaçats de mort per aquest tipus de multinacionals de telefonía, que es poden fer amb el control del transport si no fem res.


El transport públic segur i controlat té els dies comptats si no actuem, milers de llocs de treball en el sector del taxi estan en perill, milers de taxistes poden perdre la seva feina, els grans monopolis de telefonia poden ferse amb el control del transport, convertint-lo en un mercat especulatiu entre vehicles que es venguin al millor postor.


 
Des de l'associació taxis llibertat animem a tots els taxistes a secundar l'aturada de 24 hores del dia 11 de juny i a tots els ciutadans els animem a implicar-se en les mobilitzacions del taxi del dia 11, com la manifestació de l'estació de Sants a les 12.00 hores a la plaça Joan Peiró, el dia 11 tots contra Uber i per la defensa del transport públic colectiu i segur per a tothom.





SALUT I BON VIATGE.

 

miércoles, 19 de febrero de 2014

SERVICIO DE TAXI "TAXIS LLIBERTAT"

Estos teléfonos con los horarios de trabajo, corresponden a taxistas de el área metropolitana de Barcelona, miembros de la asociación "Taxis LLibertat". Si usted desea un taxi puede llamar a cualquiera de estos números, mirando el horario de trabajo del taxista que esta disponible ese día y a esa hora. 

Correo: theclashpunkrockers@hotmail.com



* Ivanatrix - telf: 699 143 628 - Horario de trabajo: de 6:00 a 18:00, día de fiesta: Viernes

* Zipi - telf: 649 228 243 - Horario de trabajo: de 9:00 a 23:00, día de fiesta: Viernes

* Zape - telf: 649 308 444 - Horario de trabajo: de 8:30 a 21:00, día de fiesta: Lunes

* Carpanta - telf: 660 193 005 - Horario de trabajo: de 19:00 a 4:00, día de fiesta: Martes

* Orenç - telf: 680 278 852 - Horario de trabajo: de 6:00 a 15:00, día de fiesta: Jueves

* Carlos - telf: 616 782 026 - Horario de trabajo: de 6:00 a 22:00, día de fiesta: Jueves

* Mortadelo - telf: 640 319 775 - Horario de trabajo: de 6:00 a 19:00, día de fiesta: Martes



SALUT Y BUEN VIAJE.


 

jueves, 29 de agosto de 2013

HOMENATGE AL MAQUI FACERIAS, DIVENDRES 30 D´AGOST A LES 20H

 Al lloc on els sicaris de l’Estat el van assassinar l’any 1957, a l’encreuament dels carrers Verdum i Pi i Molist de Barcelona.

Josep Lluís i Facerias
Conegut més per “Face” o per “Petronio” pels seus amics i companys més íntims, fou, juntament amb Quico Sabaté, un dels màxims exponents de l’escamot urbà a Catalunya, dels anys quaranta i cinquanta.
Cap d’escamot, era físicament un home ben plantat, elegant, un veritable “Dandy”. Intrèpid home d’acció, va destacar pel seu excepcional talent i lucidesa, arribant a ser un dels organitzadors més capaços amb qui va comptar el maquis urbà llibertari de l’època.
Molt aviat va ocupar càrrecs de responsabilitat dins del clandestí moviment llibertari català. Nascut a Barcelona el 6 de gener de 1920, el 36, estava afiliat al sindicat de la Fusta de la CNT i a les Joventuts llibertàries del Poble Sec. A l’inici de la guerra civil, es va allistar a la Columna Ascaso, lluitant durant tota la guerra al front d’Aragó. En una de les últimes batalles de Catalunya, quan l’exèrcit republicà es batia en retirada, a principis de febrer del 39, va ser fet presoner.
En aquest mateix any, va perdre la seva companya i filla de mesos, quan ambdúes anaven camí de França. Fugint, al costat de milers de futurs refugiats. Probablement, mai van arribar a creuar la frontera. Metrallades pels avions nazis Messerchmitt, que sembraven la mort de la població que fugia.
Facerias, va passar per diferents camps de concentració i batallons de treball, a Saragossa, Vitòria i Extremadura. Al ser cridada la seva quinta sota el nou règim franquista, va passar de presoner de guerra a soldat, destinat a una Unitat de Transports Militars a Barcelona, com a conductor i poc després va ocupar el càrrec de xofer particular del comandant del cos jurídic militar.
Llicenciat a la fi del 45, s’incorpora al sindicat d’indústries gràfiques de la CNT i es posa a treballar, primer de cambrer i després de caixer al restaurant “La Rotonda”, al peu del Tibidabo. Tot el temps lliure de que disposa, el dedica a l’activitat clandestina (encara era l’època de l’esperança per a molts, d’una intervenció aliada, acabada la segona guerra mundial) de la intensificació de la lluita del maquis rural i sobretot urbà.
A partir del març del 46, Facerias va ser l’animador més dinàmic dels “Grups de defensa” de la barriada barcelonina del Centre. Va intervenir activament a les accions d’organització i defensa de les joventuts llibertàries de Catalunya, les quals tornaran a publicar, a partir del 46, “Ruta”, el seu portaveu, que era distribuït, per mitjà de saques de pel·lícules, que es repartien per cinemes i bars.
Detingut amb altres militants per la brigada políticosocial, el 17 d’agost del 46, va ser empresonat a la Model, fins el juliol del 47, que va sortir en llibertat. En aquest mateix any, forma el seu grup guerriller i realitza la seva primera acció: l’atracament a la fàbrica Hispano-Olivetti, d’on aconsegueix 300.000 pessetes i 100.000 més del Banc Espanyol de Crèdit, del carrer Mallorca. Facerias creia que la lluita armada era la manera més ràpida per a obtenir uns diners que servirien de suport al Sindicat anarquista i als militants presos i als seus familiars més necessitats. Dels atracaments, cal destacar, els vuit realitzats amb el seu grup, durant l’any 46, amb els quals va aconseguir 3.000.000 pessetes, lliurats íntegrament a l’organització. D’aquestes vuit accions cal destacar: la del Banc de Biscaia del Carrer Rocafort, la del Banc de Bilbao, la del Banc Hispano-Colonial, de la Diagonal i també del carrer Muntaner, la de la Banca Pérez López d’Hospitalet i la del Banc Hispano-Colonial del carrer Major de Gràcia. També, va assaltar una fàbrica de fusta, a la carretera del Port, la fàbrica ICANSA, del Poble Nou i l’empresa d’Automòbils Eucort. A més de diversos atracaments a joieries de Barcelona, també es va dedicar a visitar els “Meublés” de luxe freqüentats per gent adinerada. El primer va ser el de Pedralbes d’on es va apoderar dels diners i de les joies dels clients. A l’agost del 49; es va presentar amb altres activistes a “La Casita Blanca” (Meublé molt conegut a Barcelona) d’on es va endur 37.000 pessetes i joies. Al maig del 51 va tornar a la “Casita Blanca” i a l’octubre del 51 va tornar al “Meublé” de Pedralbes.
Pel que fa als sabotatges, a l’agost del 46, des d’un cotxe en marxa Facerias i els seus homes, metrallen la Comissaria de Gràcia en la Travessera de Dalt, van incendiar els dipòsits d’un local de la CAMPSA al carrer Sepúlveda, on van resultar destruïts 40 cotxes i també va actuar conjuntament amb el grup d’en Quico Sabaté en la col·locació d’explosius als consulats favorables a l’ingrés de l’estat Espanyol a l’ONU.
L’ 1 d’abril del 50 -commemoració de la victòria franquista- va aconseguir col·locar un potent artefacte explosiu sota una tribuna principal al Passeig de Gràcia, i va distribuir per tota la ciutat, en un cotxe robat, milers d’octavetes antifranquistes.
El vuit d’abril faria esclatar una potent bomba a la comissaria de la Llotja, del Carrer Ample, resultant greument ferits sis policies i produint moltes destrosses. També, an la carretera de la Rabassada a Sant Cugat, realitzaria l’operació Documentació”, (agost 49) que consistia en desviar els cotxes per un camí que conduïa al Mas del Bosc, on examinaven els passaports i la documentació i s’apoderaven dels de més interès per a falsificar-los.
L’armament emprat pels grups d’acció de Facerias, estava compost de metralladora “Stein” i “Thompson”, pistoles “Parabellum” “Walter P.38″, “Colt” calibre 45 “Star” calibre 9mm.llarg, i bombes de mà, carabines americanes automàtiques, detonadors, dinamita, tril·lita i plàstic.
Facerias fou un dirigent nat, que va comptar sempre amb la confiança de tots els seus companys de lluita, la major part dels quals moririen en enfrontaments amb la policia, o la guàrdia civil, com és el cas del seu millor amic i col·laborador, Guillermo Ganuza Navarro o Antoni Franquesa i Cèsar Saborit.
Facerias va actuar de vegades conjuntament amb altres grups com és el cas del grup d’en Quico Sabaté, o el de Wenceslau Orive.
A la tardor del 51, després de la caiguda de tres components del grup de Facerias, la policia va poder aconseguir dels detinguts una cita a la qual havia d’acudir Facerias el 26 d’octubre. Aquest va arribar amb bicicleta vint minuts abans i no va observar res de sospitós, encara que el parany ja estava preparat. En la fugida, “Face” es deixa una cartera on duia una adreça del Carrer Arenys del Barri del Carmel, (on guardava armament i propaganda antifranquista). Sense pensar-s’ho dues vegades es dirigeix cap a la casa, per a arribar abans que la policia, i tenir temps de endur-se el més important. Quan sortia, va ser assaltat, amb foc creuat d’armes automàtiques, però, malgrat tot, va aconseguir fugir de nou. En l’enfrontament hi haurà un agent mort i nou ferits. Durant els dies següents s’acordonaran illes senceres de cases per a efectuar registres. La policia armada patrullava pels carrers barcelonins, en grups de sis i en algun barri els vianants, foren constantment molestats.
Tot això, contribuïa més a augmentar la popularitat de Facerias a Barcelona, el qual va arribar a adquirir com Quico Sabaté, les dimensions de mite. A principis del 52, Facerias fugiria a França, però davant del risc de ser detingut per la policia francesa, que el buscava i en cas de detenció l’hauria extradit a la policia espanyola, va decidir marxar a Itàlia, va entrar-hi clandestinament per la muntanya, el mes de juny del 52. Allà col·labora intensament amb els grups anarquistes italians i va prendre part en la creació dels Grups Anarquistes d’Acció Proletària.
Tot i que en el 53 la CNT de l’exili francès havia desautoritzat la lluita armada, Facerias va decidir tornar a Barcelona, després de no arribar a un acord conjuntament amb Quico Sabaté, va sortir de Toulouse acompanyat de Luis Agustín Vicente, alies “El Metralla” i de l’italià Goliardo Fiaschi. A la frontera van notar que havia una intensa vigilància, però ells es van fer passar per excursionistes. Equipats els tres amb motxilla i bicicleta van seguir fins a Sant Joan de les Abadesses. A Sant Quirze de Besora, “El Metralla” no va voler seguir amb bicicleta i va agafar el tren. Facerias i Galiardo, van seguir el viatge amb bicicleta, passant prop de Vic, vorejant el Montseny fins a arribar a Granollers, i d’allà a Mataró, i finalment cap el Tibidabo, era el 27 d’agost. Es van refugiar en una cabana-xalet, dissimulada entre els pins del bosc de Sant Amidar. Aquella mateixa nit, era detingut “El metralla”, el qual es va rendir sense oposar resistència. La policia no va fer cap tret: es tractava de capturar-lo viu. A l’endemà, va ser detingut Goliardo, quan tornava a la cabana del Tibidabo. La policia va muntar guàrdia tota la nit, a l’espera d’en Facerias, però no es va presentar.
Sense tenir notícies de la detenció dels seus companys, el dia 30, “Face” es va dirigir cap a una cita, a les onze del matí, a la confluència dels passeigs Urrutia i Pi i Molist, al costat del Passeig Verdúm, pràcticament davant de la porta del manicomi de Sant Andreus. Cap a les 11:15 uns agressors invisibles disparen, ferit, es mira la cama dreta, tenia el turmell fracturat. En un instant tornen a disparar. Facerias s’incorpora amb dificultat, amb la idea de sortir d’aquell parany, es dóna suport al ventre en la barana i donant-se impuls amb les mans es deixa caure a l’altre costat, en un solar de quatre metres de desnivell. Encara va poder treure una bomba de mà, però des d’unes finestres del carrer Nil sonaven descàrregues d’armes automàtiques; el Cos de Facerias cau immòbil, sense vida, amb la bomba de mà en els seus dits crispats, el seu cos tenia nou impactes de bala, la majoria mortals.
Un nombre impressionant de policies i tot un destacament de la guàrdia civil, estaven esperant, ben amagats darrera les finestres i dalt dels terrats.
La seva mort, és possiblement, com ho assenyalen tots els indicis, deguda a una delació de un pages de Palleja. Amb la seva mort, només quedaren dos grups guerrillers a Catalunya: el de Quico Sabaté i el de Ramon Vila Capdevila.

SALUT I BON VIATGE.

miércoles, 17 de julio de 2013

RUTA HISTORÌCA "EL POBLE EN ARMES A BARCELONA 77 ANIVERSARÍ DE LA REVOLUCIÓ SOCIAL"

El 19 de Juliol de 1936, els militars feixistes de l'exèrcit sublevat de Franco, van sortir als carrers de Barcelona a fer efectiu el cop d'Estat al govern de la República i de Catalunya, per imposar la seva dictadura militar i feixista.

L'enemic es pensava que seria molt senzill, un passeig, que els 9.000 militars de la guarnició de Barcelona sortirien de les casernes amb els seus fusells, metralletes i canons mentre la gent restaria a casa atemorida, que no trobarien més resistència que uns quants guàrdies d'assalt que desistirien en veure'n la superioritat militar.

Qui_ _s'hauria imaginat que uns quants obrers i obreres organitzats, sense gaires armes però preparats i amb esperit revolucionari, s'enfrontarien a aquest atac i derrotarien aquell 20 de juliol l'exèrcit espanyol per primer cop a la història en terres catalanes???... NINGÚ! Ningú més que aquelles persones que es van llançar als carrers amb les ganes i el convenciment d'aturar el cop d'estat i assolir l'esperada i desitjada revolució social.


Aquest 19 de juliol fa 77 anys d'aquella victòria i volem commemorar-la organitzant una ruta històrica pels carrers del casc antic de Barcelona per reviure aquell dia de lluita. Recorrerem diferents punts  significatius del conflicte revolucionari explicant els motius desencadenants del cop d'estat, la consegüent contraofensiva revolucionària, l'organització dels comités de defensa per part dels militants de la CNT i gent d'altres ideologies i la marxa en columnes per alliberar Catalunya, València i l'Aragó oriental

Tot això com a crònica de com un poble quan es consciencia,
s'organitza i vol, ho pot tot, que juntes ho podem TOT.

QUE: Ruta històrica casc antic Barcelonaa sobre el 19 de juliol del 1936.
QUAN: Aquest 19 DE JULIOL, a les 17H.
ON: a la confluència de la RONDA SANT PAU AMB LA RONDA SANT ANTONI,
metro <L2> Sant Antoni.

Salut i revolució!

SALUT I BON VIATGE.

lunes, 10 de junio de 2013

9º MOSTRA DEL LLIBRE ANARQUISTA DE BARCELONA

La Mostra del Llibre Anarquista de Barcelona pretén ser un espai des del qual acostar-se a les novetats editorials, publicacions i textos que, d'alguna manera, actuen com a catalitzadors d'idees rebels. El llibre anarquista, en la seva concepció més àmplia, traspassa la seva condició teòrica i s'alia amb la pràctica a través de la crítica, l'autocrítica, l'anàlisi, la reflexió, el debat i la memòria.

Per a la IX edició de la Mostra abandonem el centre, saturat de turistes, hotels, policia i botigues, i ens traslladem a Sant Andreu. Sant Andreu no està lliure, però, dels dictats de la ciutat-aparador. Darrerament s'ha vist afectat per la campanya de pressió, encapçalada per l'Ajuntament, que té per objectiu frenar les activitats dels centres socials. Nosaltres optem per continuar utilitzant tant aquests espais com el carrer, que són nostres.

ENLLAÇ:
 http://llibreanarquista.net/ca/


SALUT I BON VIATGE.

sábado, 30 de marzo de 2013

FRENTE COMÚN DE LOS TAXISTAS DE VALENCIA POR EL CONFLICTO DE LOS HORARIOS


Taxistas piden agrupar sus días de descanso en agosto para trabajar dos semanas seguidas y parar otras.

La Asociación Gremial del Taxi de Valencia y la Federación Sindical del Taxi de Valencia han acordado este jueves solicitar a la Generalitat que les permita agrupar sus días de prestación de servicio y de descanso en agosto, de modo que trabajen dos semanas seguidas y paren otras dos, en dos turnos según licencias pares o impares.

De acuerdo con el escrito, presentado por registro de entrada, piden al director general de Transportes, Carlos Eleno, que el sistema actual de descanso quede en suspenso desde el 5 de agosto hasta el 1 de septiembre.

Los taxistas demandan que, en ese período, el servicio de taxi en el área de prestación conjunta de Valencia se regule de modo que, del día 5 al 18, ambos inclusive, descansen las licencias impares y, del 19 de agosto al 1 de septiembre, descansen las licencias pares.

En su escrito, achacan esta petición al “descenso de demanda” del servicio del taxi en los meses de verano en la ciudad de Valencia registrado durante los años 2011 y 2012 y que, según señalan, prevén que sea “todavía más importante” en el presente ejercicio.

Por este motivo, proponen un sistema de distribución de descansos que permita agrupar los días de prestación de servicio y de descanso de cada taxi, de modo que los taxistas “puedan disfrutar de unos días de vacaciones sin que ello suponga ninguna carencia de servicio para el usuario, ni tampoco perjuicio para los profesionales del sector”.

En la actualidad, de acuerdo con la resolución transitoria que entró en vigor el pasado 4 de marzo, los taxis descansan un día y diez horas en días laborables, desde las 6.00 horas del día asignado según su licencia hasta las 16.00 horas del día siguiente. En fin de semana, paran un sábado o un domingo de cada semana, alternativamente, en función de la numeración par o impar de la licencia.

SALUT Y BUEN VIAJE.

martes, 12 de marzo de 2013

EL TAXISTA DEL POLÉMICO VÍDEO DE LA PALIZA EN SUDÁFRICA FUE TORTURADO EN COMISARÍA


La segunda autopsia practicada a Mido Macia, el conductor de ‘minibús’ mozambiqueño asesinado en Sudáfrica presuntamente por policías, ha dejado en ‘nada’ las ya duras imágenes que se han retransmitido en todo el mundo de los agentes atando al conductor al coche policial y arrastrando su cuerpo, aún vivo, por el asfalto hasta la comisaría de Daveyton, en Pretoria.

Según el informe médico, la verdadera pesadilla para Mido comenzó en las estancias policiales. “La autopsia revela que la víctima falleció por una falta de oxígeno“, ha explicado el fiscal December Mthimunye. Es decir, fue asfixiado.

Pero los análisis dicen mucho más. “Se ha encontrado diversos cortes en la parte posterior de la cabeza, cuero cabelludo y mandíbula. Además, el cuerpo tiene abrasiones en sus labios, mejillas, nariz, piernas, brazos y espalda“, ha relatado el fiscal que continuó con la enumeración de la barbarie. “Tuvo una hemorragia en el pulmón derecho y en el tejido que rodea el corazón. Fue encontrado en la celda muerto, envuelto en un charco de sangre y sin pantalones. Sufrió numerosos golpes en sus genitales y tiene muchas lesiones en los antebrazos. Fue molido a golpes”.

El fiscal ha vuelto a remarcar que los nueve agentes detenidos deben permanecer en prisión y no ser liberados bajo fianza. “Se han destruido muchas pruebas ya, en un claro intento de encubrir el delito, y hay testigos, compañeros, a los que podrían intimidar para que no declarasen lo que vieron u oyeron”, ha dicho el Ministerio Público.

El pasado viernes, la Defensa de los acusados intentaba desmontar la teoría de la paliza en grupo y revelaba que Mido había tenido ya horas antes de ser detenido un encontronazo con los agentes. “Había cometido una infracción de tráfico y se opuso violentamente a mí, llegando incluso a intentar golpearme e insultándome mientras me llamaba inútil”, declaró uno de los nueve policías detenido en una declaración jurada leída por su abogado.

Mientras, el suceso ha provocado un pequeño conflicto diplomático entre Mozambique y Sudáfrica. Los medios mozambiqueños hablan de xenofobia y en el entierro de Mido en la localidad de la Matola, cerca de Maputo, y al que fueron destacados líderes políticos y sociales, se oyeron voces que pedían venganza: “Ellos nos pegan y matan. Nosotros tenemos que hacer lo mismo”, decían algunos congregados. Para intentar rebajar esa tensión, el Ministro de Asuntos Exteriores sudafricano ha viajado el fin de semana a Mozambique para presentar disculpas e intentar rebajar la tensión social creada. El Gobierno sudafricano desde el primer momento ha dado todo su apoyo a la familia de la víctima y ha exigido depurar responsabilidades.

SALUT Y BUEN VIAJE.

domingo, 17 de febrero de 2013

JORNADA INFORMATIVA NOU CONVENI COL.LECTIU DEL TAXI DE BARCELONA

La secció sindical del taxi de la CNT juntament amb l'associació de taxistes i usuaris TAXIS LLIBERTAT, han organitzat per al dissabte 28 de febrer a les 19:00 hores una xerrada informativa sobre el nou conveni del taxi de barcelona. Aquest nou conveni col · lectiu del taxi de barcelona va entrar en vigor l'1 de gener de 2013 i té una durada de 5 anys.

Aquesta xerrada informativa es realitzarà en el sindicat de la CNT de Barcelona, ​​per això convidem a tots els taxistes, tant treballadors autònoms com assalariats i usuaris del taxi a participar i informar-se sobre aquest nefast nou conveni del taxi de barcelona.

La intenció d'aquesta xerrada és informar a tots els companys i companyes, de quines són les conseqüències d'aquest injust conveni, conseqüències que afecten els treballadors assalariats i també als autònoms, ja que si el taxista assalariat treballa en males condicions també ho farà el taxista autònom, també donarem consells i solucions per lluitar contra aquest conveni que perjudica el transport del taxi de barcelona.

Uns dels punts més polèmics d'aquest conveni són aquests:

 Article 19 Plus de dies festius: En concepte de plus de dies festius s'ha d'abonar la quantitat de 140 euros mensuals bruts fixos durant tota la vigència del conveni. Es paga el dia 30 del mes següent com a màxim. Aquest plus de dies festius compensa tots els dies de descans mensual. En ser el plus festiu cotitzable amb caràcter, el treballador assumeix l'import de la seguretat social i IRPF que li correspon.

 Aquest article dels plus de dies festius correspon al conveni antic del taxi de l'2008-2011, en el nou conveni l'han suprimit, l'han eliminat amb la qual cosa el taxista assalariat de barcelona quan treballi un dia festiu, no cobrés res, treballés gratis , però el més gravi de tot és que aquest plus de dies festius eren cotitzables a la Seguretat Social i l'IRPF, amb la qual cosa el treballador haurà de pagar la quantitat corresponent a la seguretat social i l'IRPF.

 Article 25. Jornada i descansos: La jornada màxima legal és de 40 hores setmanals de treball efectiu. Entre el final de la una jornada i l'inici de la següent han de transcórrer, com a mínim, dotze hores. L'empresa determinarà l'horari de la prestació del servei així com el de recollida i lliurament del vehicle. A manca d'aquesta determinació s'entén que el treballador prestarà la jornada de vuit hores diàries a la seva elecció dins de l'horari establert per al torn de treball .....

Aquest article està ben clar jornada laboral de 8 hores diàries, no 12 hores no poden obligar cap treballador a fer cada dia 12 hores com estan fent, la realitat del taxi de barcelona és que s'explota als taxistes assalariats en jornades de 12 hores , perquè l'empresari exigeix ​​una alta recaptació i si no són acomiadats, les tàctiques de l'empresari és fer competir i enfrontar als treballadors per veure qui fa més recaptació, és utilitzar la por a l'acomiadament perquè treballin més hores. Les quatre hores treballades de més no són declarades, ni en la nòmina, ni a la seguretat social, ni en la declaració de renda per tant és un frau, l'empresari a costa de l'explotació dels treballadors.

Aconsellem a tots els taxistes assalariats, que quan acabin la jornada laboral treguin el tiquet corresponent de la impressora i l'hi guardin, un tiquet per cada dia de treball.


SALUT I BON VIATGE.

miércoles, 30 de enero de 2013

FEBRER LLIBERTARI 2013

Aquest 2013 tornem amb una altra edició del Febrer Llibertari a Sants. Debats, xerrades, presentacions, rutes històriques, cicles de cinema...; tot plegat un esforç dels diferents col·lectius anarquistes de Sants per donar vida als nostres espais i portar al carrer les nostres discussions i inquietuds, mostrant els nostres valors i principis sobre la teoria i la pràctica de l'ideal llibertari.

Programació:


DIJOUS 31 DE GENER- Riego 37
19:30h Presentació del projecte, llibre i DVD Al son del punk / Kuidado ke muerden: escenas del punk en Cuba” amb Pau Coll, corresponsable i impulsor del projecte amb Josu Trueba.
“Al son del punk / Kuidado ke muerden: escenas del punk en Cuba” es compon del treball documental de Josu Trueba, qui proposa fotos que capten la quotidianitat i intimitat de la vida diària dels punks a la illa caribenya. Retalls d'una forma de vida antagònica a la típica imatge de Cuba. A més, al llibre se li sumen imatges del taller de fotografia participativa impulsat pel col·lectiu barceloní Ruido Photo, que va facilitar càmeres digitals als mateixos punks cubans, perquè fossin ells mateixos qui fotografies sense el seu context . Deu d'ells van aprendre a utilitzar la càmera digital per presentar-nos un trosset de la seva realitat. La sinceritat i proximitat de les imatges avalen el resultat. L'experiència del taller es va gravar en el DVD que acompanya la publicació.

Dissabte 2 de febrer - Passatge del Vapor Vell
10h Parades de distribuïdores.
10.30h Debat “Les retallades als serveis públics. Lluites i alternatives des d'una perspectiva llibertària”
14h Paellada popular
16h Sobretaula musical

Diumenge 3 de febrer - CSA Can Vies
19.30h Cicle de cinema contra les presons. “La Fuga de Segovia”
Relata la fugida del penal de Segòvia el 5 d'abril de 1976 de 29 presos polítics (24 d'ells militants d'ETA i cinc catalans del FRAP, FAC, MIL i PCE(i)) pel col·lector d'aigües fecals després d'haver cavat un túnel durant mesos, i que acabà amb l'arrest de 24 dels fugats, la mort en una trobada amb la Guàrdia Civil a Burguete (Navarra) d'Oriol Solé i Sugranyes i la fugida a França de quatre d'ells.


Dilluns 4 de febrer - Ateneu Llibertari de Sants
19.30h Presentació del Llibre: “La revolución de los comités. Hambre y Violencia en la Barcelona Revolucionaria. De junio a diciembre de 1936” amb el seu autor Agustí Guillamón
Aquest llibre és complement o continuació dels anteriors llibres d'Agustín Guillamón, “Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938) y Barricadas en Barcelona”. En ambdós es relaten els fets que, durant la guerra civil espanyola, van des del mateix començament i l'esclat de la revolució social, fins al triomf de la contrarevolució, al mes de maig de 1937.

Divendres 8 de febrer - Ateneu llibertari de Sants
19:30h Presentació del llibre: “¿Estás segura? Autodefensa y las claves de la auténtica seguridad” amb la participació de l’autora i instructora de defensa persona Karin Konkle.
Aquest treball és el resultat d’anys de dedicació de la Karin Konkle al món de la violència de gènere i a l’autodefensa. Konkle entén que la defensa personal no és només aprendre a pegar, i que la violència no sempre prové de persones desconegudes ni succeeix al carrer. En realitat, saber-se defensar implica saber dir que sí, o no, quan volem. Aquest llibre planteja la defensa personal com a protecció de la seguretat física a partir de mantenir  la calma, desenvolupar la intuïció, prendre consciència de l’espai i del perill, així com aprendre a comunicar-se amb claredat tant verbal com física.

Dissabte 9 de febrer - Can Batlló
Carnestoltes llibertari
11h Xocolatada i animació infantil amb Mimulus
14h Dinar popular per 5€. Reserves: febrerllibertari2013@gmail.com
18h Passi de documental: “Del Pintallavis a la bala”
19h Xerrada sobre “La F2, la fàbrica de guerra de Can Batlló” amb Agus Giralt historiador i autor del llibre "Del somni al silenci. República i Guerra Civil"
21h Festa de Carnestoltes amb música i karaoke

Diumenge 10 de febrer - CSA Can Vies
19.30h Cicle de cinema contra les presons:
“Horas de luz” La història de Juan José Garfia, pres conflictiu, rebel protagonista de motins i fugues.
Fugarse del infierno” Un petit homenatge al company Xosé Tarrío, pres anarquista que va lluitar contra la presó des de dins d'ella, que ens va explicar a tots i totes el que significa l'aïllament en el seu llibre "Huye, hombre, huye. Diario de un preso FIES". Xosé mor 2 de gener del 2005, després d'una vida a la presó i sent aquesta la seva assassina.

Dilluns 11 de febrer - Centre Social de Sants
19:30h Xerrada “Nosotros somos los que hemos hecho esta ciudad. Autoorganización y mobilitzación vecinal durante el franquismo y la transición”.

Dissabte 16 de febrer - Espai Obert
10h Jornada contra l'atur
10h Més info: http://cntbarcelona.org

Diumenge 17 de febrer - CSA Can Vies
19.30h Cicle de cinema contra les presons: “Menores y guardianes”
El 2004 Phillip García, de 16 anys, apareix mort en un centre de menors de Tenerife. Cinc anys després, la justícia va imputar per tortures i amenaces a diversos treballadors del centre. La història d'aquest jove no és l'única que apareix en aquest documental, que comença preguntant pels delictes i càstigs d'aquells que encara no han complert divuit anys.

Dilluns 18 de febrer - Ateneu Llibertari
19:30h Xerrada-debat “Desesperación urgente. El goce como deber capitalista"

Dimecres 20 de febrer - CSA Can Vies
19:00h Presentació del llibre "La memoria y el fuego" de Jorge Valadas a càrrec de Quim Sierra, traductor de l’edició en castellà.
Un segle més tard, la societat portuguesa es presenta de nou sense energia i iniciativa col·lectives, amb la imaginació anestesiada per l'alienació mercantil. Inepta per resistir les forces destructives del corró compressor europeu, amb més raó es revela incapaç de pensar la utopia d'un altre món. En les següents pàgines es convida el lector a un altre viatge, un viatge que no fa taula rasa del passat. Després de demorar en alguns passatges desoladors de l'evolució present, surt de les autopistes de la modernitat neoliberal per penetrar en les senderes poc conegudes de la memòria dels vençuts, a la trobada de senyals i vestigis de la utopia social enterrats per sota del ciment i del crèdit.
21:30h Sopador popular.

Divendres 22 de febrer - Espai Obert:
19:30h Xerrada - debat "Anotacions entorn la crisi” presentat per Etcètera 

Dissabte 23 de febrer
- Pl. Joan Peiró
10h Trobada distribuïdores i xocolatada
11:00h Xerrada: “Memòria històrica i vida quotidiana”
12:30h Vermut
- Espai Obert
21h Sopar–debat de La Rosa dels Vents per 7€: “És necessària una organització llibertària?”

Diumenge 24 de febrer
- Pl de Sants
17h. Ruta per la història del moviment obrer a Sants.
- CSA Can Vies
19:30h Cicle de cinema contra les presons: “Ezkaba, la gran fuga de las cárceles franquistas”
En plena guerra civil espanyola, 795 presos van fugir d'un dels penals més durs del règim franquista: 585 van ser recapturats, 210 van ser assassinats i només 3 van aconseguir passar la frontera. Aquest documental conta de veu dels protagonistes, qui eren, com van arribar allà, en quines condicions vivien i com va poder ser possible aquella fuga. La dictadura primer i el pacte de silenci de la transició després va voler que no es conegués aquesta història. És una reflexió sobre la memòria històrica i l'amnèsia social.

Dilluns 25 de febrer - Ateneu Llibertari de Sants
17:30 Teteria antirepressiva

Dissabte 2 març - Ateneu llibertari de Sants
19.30h Presentació del Llibre: "La ética de Kropotkin" d’en Álex Alfaro Blanco
Ens correspon a les persones conscients canviar l'actual ordre de les coses, anant a l'arrel dels problemes per solucionar-los, i no quedant-nos en visions parcials. hem de ser radicalment valents. Una de les eines que tenim és l'ètica, entesa com la forma de relacionar-nos amb el nostre entorn, trencant amb el divorci existent entre teoria i pràctica. la vida és transformació. l'ètica també, sent al seu torn necessària en tot procés evolutiu. Aquest treball s'ha realitzat entenent l'ètica com la pràctica de la moral, per mitjà de la consciència del món real que ens envolta, en paraules de Piotr Kropotkin: "és l'ètica, la ciència dels principis fonamentals de la moral". des d'una òptica científica, ni ètica ni moral han d'estar necessàriament lligades a la visió metafísica. Aquest llibre és un intent de resumir els fonaments bàsics de l'ètica, segons el pensador rus.

Espais:


  • Ateneu Llibertari de Sants
    c/ Maria Victòria, 10
  • CSA Can Vies
    c/ Jocs Florals, 42
  • Can Batlló (Bloc 11)
    c/ Constitució, 19
  • Ciutat Invisible
    c/ Riego, 35
  • Centre Social de Sants
    c/ Olzinelles, 30
  • Espai Obert
    C/ Violant d'Hongria, 71 


  •  ENLLAÇ:
     http://febrerllibertari.sants.org/


    SALUT I BON VIATGE.

    Organitzen:

    Edicions anteriors:

    domingo, 23 de septiembre de 2012

    LA PLAZA DE LOS PAÏSOS CATALANS LANGUIDECE A LA ESPERA DEL AVE


    Desolador aspecto de la plaza de los Països Catalans, en Sants, con todas las baldosas levantadas y una valla metálica al fondo, la semana pasada. ALBERT BERTRAN


    La imagen es desoladora. Tanto de día como de noche, aunque más de noche que de día. La bienvenida a la ciudad que da la plaza de los Països Catalans a los miles de turistas que desembarcan en la estación de Sants es deplorable. «Ya no se trata solo de una cosa de barrio, que también, se trata de un problema de ciudad», apunta una voz de la asociación de vecinos de Hostafrancs. «La dejadez del lugar es absoluta: suciedad, decenas de baldosas rotas, decenas y decenas de motos aparcadas, unos barracones de obras que aparecieron de un día para otro allí en medio hace años y que allí siguen, no sabemos hasta cuándo», relata Josep Ortiz, presidente de la entidad, quien apunta que la respuesta del municipio a sus numerosas quejas siempre es la misma: ese terreno responsabilidad de Adif hasta que acaben las obras relacionadas con el AVE en principio -y cabe destacar el «en principio»- en verano del 2013.
    Pero, después de una década con el barrio patas arriba por la ansiada llegada del AVE -esa plaza es solo uno de los muchos puntos calientes en la zona--, a los vecinos se les está acabando la paciencia. En Països Catalans hay caídas casi a diario, y es que el pavimento difícilmente podría estar peor. Faltan muchas baldosas, y muchas de las que hay bailan. El municipio se defiende de su dejadez indicando que cada vez que un vecino se queja del asunto en el distrito -algo que pasa con frecuencia dada la penosa situación-, ellos pasan la queja a Adif, y estos lo solventan; pero basta con pasear por allí para ver que dichas actuaciones son insuficientes.

    La plaza es, además, uno de los puntos de encuentro habitual de skaters de toda la ciudad. De los más conocidos y frecuentados. «Yo no sé si es por falta de policía o por la permisividad de esta, pero están ahí todos los días, incluso arrancan bancos para hacer rampas, y nadie les dice absolutamente nada», denuncia Ortiz, quien asegura que tienen tantos frentes abiertos con el municipio que ya se cansan de denunciar estas cosas. Precisamente la semana próxima hay convocada una asamblea vecinal para debatir sobre el cubrimiento de las vías en este tramo.

    PATINES DE RECUERDO / Además, la cubierta que protege la parte de la plaza donde se instalan los patinadores está llena de patines, ya que los skaters tienen la costumbre de lanzar ahí las tablas cuando se rompen. La falta de mantenimiento en cuanto a limpieza es también evidente a todas horas, aunque sobre todo por la mañana, antes de que pase la primera brigada. Las manchas en el suelo recuerdan que la zona es también punto de encuentro de botellones varios, además de refugio nocturno para personas sin techo.

    En cuánto al futuro de la plaza -si es que se le puede llamar plaza, ya que no tiene ni un solo árbol- es aún una incógnita. Fuentes del distrito aseguran que su intención es urbanizarla este mandato, en cuanto terminen las obras, con la esperada llegada del AVE a París en el 2013, aunque no pueden asegurarlo hasta que se apruebe el Plan de Inversión Municipal (PIM).



    VOLEM PLACES DIGNES PELS VEÏNS DE SANTS I TAMBÉ VOLEM UN SERVEI DE TAXI DIGNE PER TOTS ELS CIUTADANS I PERSONES QUE ARRIBEN A L'ESTACIÓ.

    FA ANYS QUE REIVINDIQUEM LA PARADA DE TAXI A LA PLAÇA PAÏSOS CATALANS (COM SEMPRE HAVIA ESTAT), AIXÍ COM L'ORDENACIÓ DE TOT L'ESPAI URBÀ ENTORN DE L'ESTACIÓ. 

    AQUESTA SITUACIÓ ESTÀ DURANT MASSA TEMPS, VOLEM SOLUCIONS JA!!!



    SALUT I BON VIATGE



    miércoles, 2 de mayo de 2012

    ASAMBLEA DE TAXISTAS, PLAZA JOAN PEIRÓ 11:00 H JUEVES 3 DE MAYO

    Hoy se celebran elecciones en el taxi de barcelona desde hacia mucho tiempo, hoy se eligen representantes en el taxi de barcelona, o sea interlocutores legales para decidir por el taxista ante el IMT (instituto metropolitano del taxi). Hacia mucho tiempo que el taxista no echaba en falta a ningún representante y nadie decía nada, hasta que llego la crisis económica, la recaudación cae un 40%, hay peleas por una carrera como nunca, las paradas desbordadas por taxis, el gasóleo mas caro que nunca, se trabaja jornadas de 12,13,14 horas para conseguir una recaudacion digna, el taxi ya no es rentable, se nota la frustración, la desaparición, la angustia y el astió de no poder pagar la hipoteca. Empiezan las primeras protestas de taxistas, las primeras movilizaciones, se corta la ronda de Dalt, el IMT esta desbordado por la crisis del taxi, se buscan soluciones a la crisis turnos, regulación horaria y entonces se acuerdan que el taxista necesita representantes para que le digan lo que tiene que hacer y tenerlo controlado.
    De esta manera se celebran estas elecciones del taxi, donde el taxista asalariado es totalmente marginado, donde propietarios de licencias que no han trabajado en su vida de taxista y explotan a taxistas asalariados  si pueden votar, unas elecciones que son un divide y vencerás, unas elecciones que sirven para fragmentar mas al sector del taxi, en estas elecciones del taxi de barcelona tu voto les legitima a cerrarte la boca y tenerte controlado por medio de los representantes, no votes decide por ti mismo,  por tu trabajo, no te representa nadie por esto y mucho más NO VOTES!!!!


    Ante estas elecciones oportunistas del taxi, se crean alternativas se convoca una asamblea abierta a todo el mundo tanto taxistas autónomos como asalariados en la parada de taxis de Joan Peiró a las 11:00 horas jueves 3 de mayo.

    NO LES VOTES,  ORGANIZATE Y LUCHA  PARTICIPA EN LA ASAMBLEA, RECUPERA TU VIDA.


    SALUT Y BUEN VIAJE.


    jueves, 12 de abril de 2012

    TAXIS LLIBERTAT

     Hace ya algún tiempo que "Taxis LLibertat" (antes Taxis Anarquía), se ha consolidado fuertemente, como otra de las tribus dentro de la gran familia del taxi de barcelona, se nos puede distinguir por la pegatina del "Gato Erizado" en la parte posterior de nuestros taxis. Muchos compañeros y amigos nos pregunta porque utilizamos este símbolo y que significa... .

     Empezamos a utilizar este símbolo del "Gato Erizado" porque es un símbolo utilizado por el movimiento libertario a nivel internacional, un símbolo familiar para nosotros ya que algunos de nosotros, venimos o simpatizamos con el movimiento libertario, más concretamente del sindicato CNT. Lo que pretendemos al utilizar este Gato en el taxi de barcelona, por un lado dar a nuestro colectivo "Taxis LLIbertat"  un símbolo, una imagen con la que identificarnos, por otro lado intentamos transmitir unos valores perdidos al taxi de barcelona.

     Este "Gato Erizado" es un gato muy famoso y utilizado por muchos movimientos sociales, colectivos y sindicatos a lo largo del siglo XX, ahora utilizado por el taxi de barcelona. Este famoso gato es un símbolo de resistencia de lucha de igualdad y solidaridad, valores muy importantes para los tiempos que corren y para un sector como el taxi de barcelona donde estos valores están totalmente perdidos.
    Este "Gato Negro Erizado" tiene mucha historia, proviene de Estados Unidos y esta es su historia.

     Esta silueta del gato negro erizado ha sido utilizado por muchos colectivos y movimientos ligados al movimiento libertario o anarquista, de todo el planeta, por ejemplo es el símbolo utilizado por los anarcosindicalistas alemanes en su logotipo (FAU) o por la CNT Francesa, también ha sido muy usado por el movimiento "squater" , especialmente en Holanda y Alemania.  y aqui es habitual verlo en propaganda de la CNT.


    El gato negro, también llamado "gato salvaje" o "gato montés" ("wild cat" en inglés) se muestra normalmente con la espalda arqueada y sacando las uñas y los dientes. Está relacionado especialmente con el anarcosindicalismo. Fue diseñado por Ralph Chaplin, una conocida figura dentro del sindicato estadounidense Industrial Workers of the World. La palabra "wildcat" da idea de salvaje o fiero en inglés, entonces como de su postura se sugiere, el gato simboliza huelgas autónomas -no autorizadas por las directivas de los sindicatos- (wildcats strikes) y el sindicalismo radical.  El origen del símbolo del gato negro es poco claro, pero de acuerdo con una historia este viene de una huelga que estaba pasando por su peor momento. Varios de sus miembros habían sido golpeados y mandados al hospital. De pronto un gato enfermizo y negro camino entre el campamento de los huelguistas. El gato fue alimentado por los obreros huelguistas y en el momento en que el gato recobro su salud la huelga dio un vuelco positivo. Finalmente los obreros en huelga lograron algunas de sus peticiones y adoptaron al gato como mascota.

     Ralph Hosea Chaplin (1887-1961) se convirtió en un activista del movimiento obrero de los Estados Unidos a la edad temprana de 7 años, cuando vio a un obrero asesinado a balazos durante la huelga Pullman en Chicago, Illinois. Se trasladó con su familia desde el condado de Ames a Chicago en 1893. Durante un tiempo en México se vio influenciado por escuchar de los pelotones de ejecucióne establecidos por Porfirio Díaz, y comenzó a apoyar a Emiliano Zapata. Cuando retornó, comenzó a trabajar en varios sindicatos, con una paga muy exigua. Muchos de los primeros trabajos de arte de Chaplin fueron hechos para el International Socialist Review y otras publicaciones de Charles H. Kerr.
    Libreta de afiliado de Chaplin.

    Por dos años trabajó en el comité de huelga con Mary Harris Jones de la sangrienta huelga de los mineros del carbón del condado de Kanawha, West Virginia en 1912-13. Estas influencias lo llevaron a escribir unos poemas inspirados en el trabajo, uno de los cuales se convirtió en la letra del himno de la organización, "Solidarity Forever".

    Chaplin se convirtió en miembro activo de la Industrial Workers of the World y fue el editor de su publicación Solidarity. En 1917 Chaplin y unos otros 100 wobblies fueron rodeados, detenidos y encarcelados bajo el Espionage Act por conspiración para desalentar la conscripción militar y alentar la deserción. Cumplió 4 años de una sentencia a 20.


    Aunque continuó trabajando por los derechos laborales luego de su liberación, se sintió muy desilusionado con el desarrollo de la Revolución Rusa de 1917.
    Tampoco se sintió conforme con el las consecuencias del New Deal de Franklin D. Roosevelt. Chaplin mantuvo su compromiso conla I.W.W., trabajando en Chicago como editor ode su periódico, el Industrial Worker, desde 1932 hasta 1936.
    También se estabeció en Tacoma, Washington, donde editó la publicación local. De 1949 hasta su muerte fue curador de los manuscritos de la Washington State Historical Society.
    Chaplin fue el diseñador de la imagen profusamente utilizada por los anarcosindicalistas, del gato negro en rebelión. Es el símbolo de la IWW, de las huelgas salvajes y el sindicalismo revolucionario.



    Industrial Workers of the World —Trabajadores Industriales del Mundo— (IWW o los Wobblies) es un sindicato seguidor de la teoría sindicalista revolucionaria (democracia laboral y autogestión obrera), que tiene su origen en Estados Unidos aunque también está presente en otros países como Canadá, Australia, Irlanda y el Reino Unido e históricamente estuvo también en Chile y Japón. Sus años más famosos e influyentes van de 1905 hasta que fueron fuertemente reprimidos por las redadas conocidas como las "Palmer Raids" en los años 20. Fue reactivado décadas después, en los 60, y en el siglo XXI ha experimentado un importante crecimiento.

    A pesar que esta federación de sindicatos es originaria y tiene su mayor presencia en Estados Unidos y luego en Canadá, la organización tiene una política de carácter internacional que permite establecer secciones y federaciones en el resto del mundo, por eso existen pequeñas secciones en el resto del mundo anglosajón. A sus afiliados se les ha conocido históricamente como los wobblies.Su característica original, para los tiempos de su fundación, fue su estructura orgánica basada en sindicatos de industria, de allí su nombre.


    ENLACE:
    http://www.iww.org/es
    Este gato es utilizado ahora por los taxistas de barcelona, así que todo el que lleve este gato adquiere un compromiso de apoyo mutuo, unidad y solidaridad, si te encuentras a un compañero con este gato saluda le pitaaaa!!! , si te encuentras a un compañero en apuros para el taxi y ayuda le.

    Gracias al compañero SALVADOR GONZALEZ NIETO por el trabajo que ha hecho y que esta haciendo.

    SALUT Y BUEN VIAJE.


    viernes, 6 de abril de 2012

    TAXIS ANARQUÍA , TAXIS LLIBERTAT

     La asociación cultural Taxis Anarquía cesó sus actividades en el mes de febrero de 2012, y procedió a su disolución. Algunos de sus miembros deciden constituir otra asociación denominada "Taxis LLibertat", donde continuaran las actividades que venían realizando.

     Esto no es una derrota, solo una retirada temporal para volver a reorganizarnos en una nueva asociación "Taxis LLibertat". De esta manera se forma "Taxis LLibertat", una asociación cultural con los objetivos de constituir una libre asociación de taxistas y usuarios y cooperar con otras asociaciones, colectivos, sindicatos y organizaciones sin animo de lucro que trabajan por un cambio social, para la transformación hacia una sociedad sin clases sociales ni explotación económica.

     HASTA SIEMPRE TAXIS ANARQUÍA, SALUT Y BUEN VIAJE.


    domingo, 1 de abril de 2012

    ELECCIONES EN EL TAXI DE BARCELONA

    Dentro de poco se celebraran elecciones en el taxi de barcelona, hacia mucho tiempo que no se celebraban elecciones y parece ser que la crisis, el descontento y la división dentro del taxi a propiciado o es oportuno para algunos que se celebren elecciones para elegir representantes, después de tanto tiempo. Taxis LLibertat se posiciona a favor de no votar, no participar y no hacer propaganda en estas elecciones electoralistas, muchos nos critican por esto, nos llaman antisistema, y que defendemos una falsa libertad, bueno respetamos las opiniones de todo el mundo. Estas son las razones por las que estamos en contra de estas elecciones electoralistas del taxi:

    La ley estipula que para ser un sindicato «representativo» hay que presentarse a unas elecciones sindicales en las que se eligen delegad@s sindicales o representantes.

    Mediante las elecciones le das a tus “representantes” el poder de decidir, firmar y negociar por ti e imponerte su voluntad y quedan durante  años fuera de tu control. En cambio si que están controlad@s por las cúpulas de las organizaciones sindicales o grupos a las que pertenecen.

    Con las elecciones, las organizaciones sindicales o grupos obtienen liberad@s y subvenciones con los que se mantienen. En el fondo, es una cuestión de intereses económicos.

    Si eres trabajador asalariado del taxi no tienes derecho ni a votar, solamente ejerce ese derecho el titular de la licencia, o sea tu jefe que además de decidir por ti lo hace cobrando, si es un representante elegido.

    L@s representantes liberad@s  cada vez tienen menos en común con l@s taxistas trabajadores/as, tienden a profesionalizarse o a vivir del cuento y solo les interesa mantenerse, defienden sus propios intereses y no los tuyos.

    Una vez que te han arrebatado la “representatividad” y que han conseguido liberad@s y subvenciones y un cierto margen de influencia, ya no les interesas, los programas electorales se olvidan y mejor que te calles y seas sumiso, tal vez así consigas algún favor (en vez de que se respeten tus derechos). Solo quieren tu voto y que no des problemas.

     Con las elecciones sindicales representativas, cuyo origen está en las elecciones del sindicato vertical franquista, sindicatos pactistas ,empresas y administración consiguen interlocutores para no tener que tratar directamente con l@s taxistas trabajadores/as. Estos interlocutores legales mantienen a l@s taxistas trabajadores/as a raya, sumis@s y desmovilizados, porque son l@s primer@s interesad@s en mantener su posición y dependen directamente de las subvenciones y liberaciones.

     Los sindicatos o grupos suelen montar sus candidaturas con cualquier tipo de persona que se preste a ello. No valoran las cualidades de los candidatos, sino que buscan a mientras más gente mejor. Van a la caza del candidato con un discurso que les dice: preséntate, no importa si luego no quieres hacer nada. Los sindicatos o grupos intentan tan sólo presentar muchas candidaturas y sacar muchos delegados.

     Como la ley otorga una serie de privilegios a los candidatos elegidos, muchos de los candidatos se presentan a las elecciones por obtener esas prebendas: privilegios, libertad de movimientos, subvenciones....

    Para atraer a los votantes, los sindicatos o grupos necesitan un programa y hacer una campaña. El programa es siempre una promesa en la que se deja para mañana lo que debería ser conseguido hoy. Además, puedes comprobar que todos los programas prometen lo mismo: derechos, democracia, más trabajo, turnos, libertades etc. Es sabido que una vez conseguido el cargo, el programa es dejado a un lado.

    Las elecciones implican una lucha sucia e inmoral entre sindicatos o grupos. Las distintas centrales intentan a toda costa evitar la presentación de candidaturas rivales. Por ello los candidatos son presionados para que renuncien, las listas vigiladas para impugnarlas, y el proceso revisado para hacerlo caer. A los sindicatos o grupos no les interesa la democracia, la pluralidad de opiniones, la presentación de opciones diversas, sino la destrucción del rival.

     El día de las elecciones

    1.- En el día electoral asistirás al espectáculo de ver a apoderados, líderes y supervisores  pasear por los distintos servicios, paradas de taxis, aeropuerto, estaciones cazando votantes. Ese día se dora la píldora al taxista. Se le recuerdan pasados favores hechos, y los que aún puede recibir. Es el día en que por medio de la sonrisa, del agarre del brazo y de la invitación a la cerveza, los "elegidos representantes" confraternizan con el taxista.

    2.- En el día electoral, si te decides ir a votar, sentirás la extraña sensación de estar realizando un ritual vacío, carente de sentido. Es como ir a misa sin ser católico. Las motivaciones para el voto, son de lo más diversas. Unos votan porque hay que votar; otros por ver que pasa; otros por diversión o incredulidad; otros votan por no quedar mal ante fulano o zutano; otros por miedo a perder sus posiciones privilegiadas. Y muy pocos, por no decir nadie, piensa que están eligiendo a sus representantes . Hay además, un montón de gente que no vota ¿Por qué?

    Después de las elecciones

    1.- Porque mediante las elecciones no eliges a tus representantes. Al votar lo que haces es otorgar poder a una persona para que decida en tu nombre. Tú no puedes controlar al delegado o representante, no puedes exigirle que cumpla su programa, rápidamente olvidado. La ley otorga al representante poder para negociar, firmar e imponer su voluntad al taxista; por la posición que ocupa traba amistad con inspectores, jefes, directivos y administracion IMT; consigue mano para enchufes, chanchullos, pasteleos y enjuagues. El representante  aprende normativa y leyes, que te explica lo que está bien y está mal de acuerdo con la administración.

    2.- El proceso electoral está montado para que una vez hayas votado, te calles. Tú pintarás muy poco ante el representante, ante el grupo y ante el sindicato, que sólo desea que votes, que no des problemas y que pagues la cuota. Con lo cual aprendes que hay que ser pasivo, que protestando sólo consigues hacerte antipático, y que lo mejor es dedicarte a tus asuntos. Y una vez domesticado, los sindicatos y grupos te echan en cara que no te interesa nada, que no participas, y que por eso ellos no consiguen resultados.

    3.- A pesar de todo, hay representantes honrados,  que intentan hacer bien las cosas y luchar por los derechos y mejoras de los taxistas. Pero el hecho es que hay una separación, una división entre el taxista que hace su trabajo, y el representante que está liberado o que dispone de horas sindicales. Tú no te acabarás de fiar de un delegado que no sabes a qué dedica su tiempo, y al que ves en reuniones de las que te enteras de muy poco; y él no se fía de tí, porque te ve egoísta, pasivo, apegado a tus cosas, ignorante de un montón de problemas y limitado a tu propio punto de vista. Los choques son inevitables. Porque el representante combativo está solo: nada puede contra la patronal, los floteros y sus recursos, ni contra los grupos pactistas, ni contra los representantes corruptos. Rápidamente se quema y aprende la lección: o se corrompe, o pierde entusiasmo, o dimite. Desengáñate: el Capitán Trueno no existe.

    4.- Entonces, si las elecciones no valen para que tu voz se oiga, ¿para qué sirven?  Las elecciones  sirven para asignar la representatividad de los sindicatos o grupos. Así, cada voto recibido  sirve para que esos sindicatos y distintos grupos obtengan la etiqueta de representativos o mayoritarios. Gracias a esa falsa etiqueta, la administración  el gobierno reparte en subvenciones directas e indirectas (pagos de cursos, proyectos, empresas, liberaciones, subvenciones monetarias, fungibles...). Estas subvenciones sirven para nutrir a una casta de representantes profesionales, cuya principal misión en esta vida es no perder la poltrona. Y para ello, pactan lo que haga falta con quienes les pagan.

    5.- Hay un último punto que reluce después de las elecciones sindicales: el voto no es secreto. En primer lugar, se sabe quién vota y quién no vota . En segundo lugar, tras las elecciones los representantes someten a escrupuloso escrutinio los censos electorales, y los comparan con los resultados obtenidos. Dado que cada sindicato o grupo controla quienes son sus potenciales votantes (afiliados y simpatizantes), y quienes son sus potenciales enemigos (miembros de otros sindicatos), pueden cuadrar las cuentas y valorar si cada cual ha votado a quien debe votar. Si votas en blanco, nulo, o a otro sindicato o grupo distinto del tuyo, eso se acabará sabiendo. Por lo tanto hay que denunciar la falacia del voto secreto.

     ¿Qué podemos hacer?

    Lo primero, no colaborar con la farsa: no votar. Votar es un derecho, pero no es un deber. Si te ofrecen ser candidato, no aceptes.  Pero hay que hacer algo más. No basta con quejarse, con decir que todo está muy mal. Aunque la abstención electoral sea en muchos casos superior al 50%-70%, basta con un porcentaje mínimo de votantes (los votos de los representantes  interesados en salir, y los de sus amigos), para que la adminitración reparta entre ellos sus subvenciones. Por eso es fundamental que tú te conviertas en tu propio representante, que tú te organices con el resto de tus compañeros, que tú hables de cuáles son tus problemas, que tú protestes, que tú decidas... Es preciso que te des cuenta que tú no eres culpable de lo mal que está el taxi, porque los culpables son ellos. Pero que sí eres responsable de lo que sucede. Si te quedas quieto, y te callas harás exactamente lo que ellos esperan de ti.

     ALTERNATIVAS A LAS ELECCIONES.

    Es el modelo asambleario de democracia participativa. Una asamblea esta formada por cualquier taxista autónomo o asalariado que quiera participar , que reunidos en asamblea debaten sus problemas y deciden las acciones que deben emprender para solucionarlos. No hay privilegios, ni liberaciones, ni subvenciones ni poder en manos de los "representantes del taxi", ya que toda capacidad de decisión pasa por la asamblea donde todos somos iguales, y donde se negocia directamente con el IMT sin intermediarios ni representantes liberados. Desde nuestro punto de vista, no son necesarios ni las elecciones electorales, ni los representantes para defender los intereses del colectivo del taxi de barcelona .

    POR EL APOYO MUTUO ENTRE TAXISTAS, NO NOS REPRESENTA NINGÚN ELEGIDO,

    UNIÓN-ASAMBLEA-IGUALDAD

    SALUT Y BUEN VIAJE.