Educat en escoles de cures de l'eixample barceloní, el primer que va pensar va ser dedicar-se a evangelitzar. El canvi d'escola en començar a estudiar el batxiller va canviar la seva perspectiva i va acabar a l'Escola Massana d'Arts i Oficis. Durant aquests anys va prendre contacte amb la realitat i es passava tot el temps, segons el mateix ens explica: "prenent cerveses a la terrassa del Zurich, veient pel lícules a la Filmoteca i posant-cec de tot tipus de drogues". Un dia li van arribar uns còmic americans a les mans i, en una mena de revelació-visionària, va decidir convertir-se en dibuixant de "còmic undergound". Aviat descobriria de ser dibuixant de còmic, era alguna cosa més que els deliris d'un drogoaddicte.
Ha reconegut estar influenciat per Chester Gould, creador de Dick Tracy, o per Will Eisner i la seva gran The Spirit. Del primer sembla haver pres el vici en la creació de personatges deformes, l'expressivitat dels rostres i l'economia de mitjans a utilitzar en cada vinyeta. D'Eisner va prendre els enquadraments gairebé cinematogràfics i la utilització de les ombres com a part important dins del dibuix. Va ficar tot això a la coctelera i li va sortir un dels personatges més estranys del còmic underground espanyol: Taxista.
http://www.slide.com/r/HPYXLtaH0T96IfJKlIKMcXwvxiUNsSjv?previous_view=TICKER&previous_action=TICKER_ITEM_CLICK&ciid=3242591732088286100Joan Baptista Lamarck (Picardia 1 agost 1744 - Paris 18 desembre 1829) en el seu Biologia Zoològica, de 1809, ens va advertir amb la seva Llei De l'Ús I El Desús (una de les primeres teories de l'evolució biològica) que "l'ús continuat d'un òrgan produeix el seu creixement, és a dir: la funció crea l'òrgan ". Aquesta teoria s'adapta perfectament al nostre personatge. El seu nom és Taxista i el seu cognom Cuatroplazas i va recorrent la ciutat com un embogit justicier. El 1976 es va realitzar la pel lícula de Martin Scorsese Taxi Driver amb RobertDe Niro com Travis Bickle, i les similituds són totals: mentre condueixen el seu taxi, són testimonis silenciosos de totes les maldats existents a la gran ciutat: la prostitució, la violència, els prejudicis , les bogeries, els barris baixos ...
http://www.slide.com/r/EI5zK8BR2D_VLEGCW45hr6RUjj-mSuMu?previous_view=TICKER&previous_action=TICKER_ITEM_CLICK&ciid=3242591732088180554Taxista Cuatroplazas és ros i, com tots els personatges d'aquesta història, porta la mort dibuixada a la cara. Va per la vida de germà modelet, professional íntegre, botxí de truans, flagell de brivalls, auxili en carretera, refugi de perseguits, asil de orfenet i així, amb un terrat moblada com aquesta, acaba creient-se el bressol on neixen totes les virtuts. Però en la mesura que es va desenvolupant el personatge, veiem que aflora un home mesquí que només té cura a la seva mare per saber on està l'herència i, al llarg dels dos volums que li dedica al personatge, la història aquesta impregnada d'una sola premissa: l'ambició. La sèrie és una gran tesi sobre la roïnesa humana, on els personatges, en el primer volum uns xoriços, fins als opulents i rics del segon, recorren tots els escenaris de la misèria humana. Tots estan posseïts per l'ambició, per l'egoisme i pels més roïns interessos. Les mateixes fesomia que ens dibuixa Martí, ja ens fan sentir repelència, les expressions dels seus rostres ens evoquen el seu permanent deteriorament interior: tots estan podrits.
http://www.slide.com/r/GNaQvM850z9lmARu94-H2lbeQUMj6Cpn?previous_view=TICKER&previous_action=TICKER_ITEM_CLICK&ciid=3242591732088158810
La missió que té Taxista és netejar els carrers de l'escòria que les habita, exerceix de jutge i de botxí i al llarg dels dos volums van apareixent personatges que podrien ser les dues cares del bé i del mal, però veiem que aquestes dues cares sempre corresponen a un mateix dipòsit d'immundícia, la seva croada com a jutge i botxí només està sustentada en la seva bogeria i en les seves contradiccions, només són els diferents rostres del mal, tots formen part de la claveguera, element que utilitza com a metàfora de l'escapatòria. La porqueria forma part de l'essència humana i només és tapada per les aparences. Amb tot això, Taxista només podia estar realitzada en blanc i negre, no existeixen els grisos, les vinyetes esquematitzades al màxim sense floritures agradables, els personatges cariturizados fins al nom trobem a: August Fortuna, Prosapia Cabals, Prudència Kokoloco, Juan Pérez, Tony Nova Ona, Lola Llista, etc. Tot està adequat a l'original història que ens explica Martí. Es pot pensar que la història de Taxista és una mica truculenta, però és en aquest excés de tremendisme on apareix l'humor, és l'esperpent de les aparences, és l'exageració de l'horror com a forma intrínseca a la condició humana, el que ens permet riure . Taxista és un bast Superman feixista, un home d'acció cavernícola, extravagant i de violenta personalitat, heroi justicier d'una història de gènere negre una mica original que, un cop que esfullant la margarida, veiem les vicissituds que la realitat intenta amagar en aquest fresc d'horror contemporani, on la bondat no serveix per res.
Són igualment destacades les aportacions que va realitzar Martí a la revista Makoki a finals dels anys 80, les dues històries de tall eròtic que guionitza perquè dibuixés Tobalina i la seva altra gran obra: Dr Vertigo, crònica original sobre els malsons, per a la qual es va documentar exhaustivament en psiquiatria, i que és un altre diccionari d'originalitat gràfica.
En l'actualitat, aquest gran narrador d'històries urbanes, sembla que ha volgut desaparèixer d'aquest món de vinyetes i entrepans, refugiant-se en un poblet de la costa catalana amb l'esperança que la mesquinesa humana mai ho abast.
http://www.slide.com/r/GNaQvM850z9lmARu94-H2lbeQUMj6Cpn?previous_view=TICKER&previous_action=TICKER_ITEM_CLICK&ciid=3242591732088158810
La missió que té Taxista és netejar els carrers de l'escòria que les habita, exerceix de jutge i de botxí i al llarg dels dos volums van apareixent personatges que podrien ser les dues cares del bé i del mal, però veiem que aquestes dues cares sempre corresponen a un mateix dipòsit d'immundícia, la seva croada com a jutge i botxí només està sustentada en la seva bogeria i en les seves contradiccions, només són els diferents rostres del mal, tots formen part de la claveguera, element que utilitza com a metàfora de l'escapatòria. La porqueria forma part de l'essència humana i només és tapada per les aparences. Amb tot això, Taxista només podia estar realitzada en blanc i negre, no existeixen els grisos, les vinyetes esquematitzades al màxim sense floritures agradables, els personatges cariturizados fins al nom trobem a: August Fortuna, Prosapia Cabals, Prudència Kokoloco, Juan Pérez, Tony Nova Ona, Lola Llista, etc. Tot està adequat a l'original història que ens explica Martí. Es pot pensar que la història de Taxista és una mica truculenta, però és en aquest excés de tremendisme on apareix l'humor, és l'esperpent de les aparences, és l'exageració de l'horror com a forma intrínseca a la condició humana, el que ens permet riure . Taxista és un bast Superman feixista, un home d'acció cavernícola, extravagant i de violenta personalitat, heroi justicier d'una història de gènere negre una mica original que, un cop que esfullant la margarida, veiem les vicissituds que la realitat intenta amagar en aquest fresc d'horror contemporani, on la bondat no serveix per res.
Són igualment destacades les aportacions que va realitzar Martí a la revista Makoki a finals dels anys 80, les dues històries de tall eròtic que guionitza perquè dibuixés Tobalina i la seva altra gran obra: Dr Vertigo, crònica original sobre els malsons, per a la qual es va documentar exhaustivament en psiquiatria, i que és un altre diccionari d'originalitat gràfica.
En l'actualitat, aquest gran narrador d'històries urbanes, sembla que ha volgut desaparèixer d'aquest món de vinyetes i entrepans, refugiant-se en un poblet de la costa catalana amb l'esperança que la mesquinesa humana mai ho abast.
http://www.slide.com/r/E1k-OROg6j85yLyi_05TESzuz8WelHBq?previous_view=TICKER&previous_action=TICKER_ITEM_CLICK&ciid=3242591732088287740
MONOGRAFÍAS:
1977 Propaganda Moderna (Pastanaga); colectiva
1984 Taxista, I (La Cúpula)
1985 Comer (Unicorn); colectiva
1987 Museo Vivo. Dieciséis historietistas y su cámara (Instituto de la Juventud del Ministerio de Cultura); colectiva
1988 Monstruos Modernos. Recopilación de historietas cortas. (La Cúpula)
1989 Terrorista. Recopilación de historietas cortas (Complot: Misión Imposible, núm.16)
1989 Doctor Vértigo (La Cúpula)
1990 Teléfono erótico (La Cúpula: Colección X, núm.29), como guionista y con imágenes de Tobalina
1990 El cuarto poder contra los N.A.D.A. (La Cúpula)
1991 Taxista, II (La Cúpula)
1992 Call Girl / Línea caliente (La Cúpula: Colección X, núm.54), como guionista y con imágenes de Tobalina
1992 Cien dibujos por la libertad de Prensa (Reporteros sin Fronteras); colectiva
2000 Almanaque extraordinario Bardín baila con la más fea (Mediomuerto, núm.5); colectiva
2002 Historias de realismo sucio (De Ponent: Sol y sombra, núm.10)
2004 Taxista (Glénat España: Integral); es una compilación de las ediciones previas de 1984 y 1991.
2007 Calvario Hills.(Coconino Press).
PUBLICACIONS:
A la calle
Bésame Mucho
Catalunya Express
Complot!
Disco Exprés
Cómics: clásicos y modernos
Detective Story
El Món
El Observador de la Actualidad
El Víbora (y su extraordinario Especial Pasión)
Estómago Eléctrico
Ganadería Trashumante
Grafico-lorancia
Jóvenes
Makoki (sello Makoki)
Mercé 85
Nosotros Somos Los Muertos (en formato tebeo)
Rambla
Rock Comix
Rock Especial
Star
TBO (sello Buigas)
Tele/eXprés
Vibraciones
Viñetas (en for-mato tebeo)
Caratulismo
Cartelismo
SERIES:
1979 Tony Nuevaola y Lola Lista contra los Nada (en El Víbora),
SALUT I BON VIATGE.
MONOGRAFÍAS:
1977 Propaganda Moderna (Pastanaga); colectiva
1984 Taxista, I (La Cúpula)
1985 Comer (Unicorn); colectiva
1987 Museo Vivo. Dieciséis historietistas y su cámara (Instituto de la Juventud del Ministerio de Cultura); colectiva
1988 Monstruos Modernos. Recopilación de historietas cortas. (La Cúpula)
1989 Terrorista. Recopilación de historietas cortas (Complot: Misión Imposible, núm.16)
1989 Doctor Vértigo (La Cúpula)
1990 Teléfono erótico (La Cúpula: Colección X, núm.29), como guionista y con imágenes de Tobalina
1990 El cuarto poder contra los N.A.D.A. (La Cúpula)
1991 Taxista, II (La Cúpula)
1992 Call Girl / Línea caliente (La Cúpula: Colección X, núm.54), como guionista y con imágenes de Tobalina
1992 Cien dibujos por la libertad de Prensa (Reporteros sin Fronteras); colectiva
2000 Almanaque extraordinario Bardín baila con la más fea (Mediomuerto, núm.5); colectiva
2002 Historias de realismo sucio (De Ponent: Sol y sombra, núm.10)
2004 Taxista (Glénat España: Integral); es una compilación de las ediciones previas de 1984 y 1991.
2007 Calvario Hills.(Coconino Press).
PUBLICACIONS:
A la calle
Bésame Mucho
Catalunya Express
Complot!
Disco Exprés
Cómics: clásicos y modernos
Detective Story
El Món
El Observador de la Actualidad
El Víbora (y su extraordinario Especial Pasión)
Estómago Eléctrico
Ganadería Trashumante
Grafico-lorancia
Jóvenes
Makoki (sello Makoki)
Mercé 85
Nosotros Somos Los Muertos (en formato tebeo)
Rambla
Rock Comix
Rock Especial
Star
TBO (sello Buigas)
Tele/eXprés
Vibraciones
Viñetas (en for-mato tebeo)
Caratulismo
Cartelismo
SERIES:
1979 Tony Nuevaola y Lola Lista contra los Nada (en El Víbora),
1980 La Edad Contemporánea (en El Víbora),
1981 Pepe Brocha (en El Víbora),
1982 Taxista (en El Víbora),
1988 Doctor Vértigo (en El Víbora),
1989 Dioxenes (en Makoki, sello Makoki),
1989 El Sicario Macario (en Makoki, sello Makoki),
SALUT I BON VIATGE.
No hay comentarios:
Publicar un comentario